Cada 30 de juliol, el món sencer celebra el Dia Mundial del Cheesecake, unes postres l’origen de les quals es remunta a l’Antiga Grècia, on ja conquerien paladars molt abans de convertir-se en les protagonistes de vitrines i celebracions contemporànies. La història es remunta concretament a l’any 776 a.C., a l’illa de Samos, on el cheesecake s’utilitzava per nodrir els atletes que participaven en els primers Jocs Olímpics, gràcies a la càrrega proteica del formatge amb què s’elaborava.

Segles després, va ser un fabricant formatger de Nova York qui, el 1872, va afegir per accident el formatge crema a la recepta original mentre intentava reproduir una varietat de formatge francès, obtenint un formatge suau i cremós que més tard comercialitzaria sota el nom de Philadelphia Cream. Així va néixer el cheesecake modern tal com el coneixem avui.

El cheesecake el 2026: de postres a fenomen cultural

El 2026, el cheesecake ha transcendit la categoria de postres per convertir-se en un fenomen gastronòmic global. Les pastisseries especialitzades exclusivament en cheesecake proliferen a les principals ciutats del món, des de Tòquio fins a Madrid, amb propostes que van des del clàssic New York-style fins a versions que incorporen ingredients locals, tècniques de pastisseria d’alta gamma i, cada cop més, alternatives sense lactosa, sense gluten i veganes. El consumidor del 2026 no només busca sabor: busca inclusivitat, transparència en els ingredients i elaboracions que responguin als seus valors i necessitats dietètiques sense comprometre l’experiència sensorial.

Aquest Cheesecake Estil Basc Vegà i Sense Gluten respon exactament a aquesta demanda. Pren l’ànima del cheesecake basc —aquella textura cremosa, gairebé líquida al centre, amb una superfície fosca i caramel·litzada que el distingeix de la resta— i la reinterpreta sense cap ingredient d’origen animal i sense gluten, demostrant que la tècnica pot superar qualsevol restricció sense que el resultat perdi ni un gram de caràcter.

El cheesecake basc: el rebel de la família

El cheesecake basc —conegut internacionalment com a Basque Burnt Cheesecake— és potser el més disruptiu de tots els cheesecakes. Nascut al restaurant La Viña de Sant Sebastià als anys 90, es caracteritza per enfornar-se a temperatura molt alta, sense base de galeta tradicional, i per aquella superfície cremada —gairebé carbonitzada— que en qualsevol altre context seria un error però aquí és precisament el que el fa únic. El seu interior és cremós, gairebé fondent, amb una textura que oscil·la entre la mousse i el flam. Unes postres que trenquen totes les regles del cheesecake i per això les superen totes.

Replicar aquesta textura característica sense formatge crema convencional ni ou és un dels reptes tècnics més interessants de la pastisseria vegana actual. I en aquesta recepta, ho aconseguim.

La massa del cheesecake: tècnica i Thermomix

L’elaboració de la massa d’aquest cheesecake vegà requereix precisió en la integració d’ingredients. Per garantir una textura homogènia, sense grumolls i amb la cremositat característica del cheesecake basc, es recomana l’ús de Thermomix. Aquest robot de cuina permet controlar la temperatura durant el procés de mescla, fonamental quan treballem amb greixos vegetals que necessiten estar a una temperatura específica per emulsionar correctament. La velocitat controlada de la Thermomix també evita la incorporació excessiva d’aire, que podria generar una textura més esponjosa de la desitjada en lloc d’aquella densitat cremosa característica de l’estil basc.

La substitució de tots els ingredients amb gluten ha estat treballada amb precisió tècnica, garantint que l’estructura del cheesecake es mantingui durant l’enfornat i que el resultat final tingui la mateixa integritat que la versió convencional.

Vegà i sense gluten: tècnica al servei de la inclusivitat

L’elaboració d’un cheesecake vegà i sense gluten que mantingui la textura característica de l’estil basc no és una tasca senzilla. Requereix comprendre el paper de cada ingredient convencional —formatge crema, ou, farina— i trobar alternatives que no només compleixin la mateixa funció tècnica, sinó que ho facin mantenint l’equilibri de sabors.

En pastisseria vegana, la substitució del formatge crema és el repte central. Les alternatives vegetals han de tenir una proporció de greix similar, una textura que emulsioni correctament i un perfil de sabor neutre que no interfereixi amb el resultat final. La substitució de l’ou, per la seva banda, requereix treballar amb ingredients que aportin tant la capacitat lligant com l’estructura que l’ou proporciona en l’enfornat.

El resultat d’aquesta recepta és un cheesecake que no demana disculpes per ser vegà ni per ser sense gluten. Són unes postres que se sostenen per si mateixes, amb una superfície caramel·litzada, un interior cremós i fondent, i una base d’streusel d’ametlla que aporta el contrast perfecte.